Reflexió de “El gran banquet”


És el moment de reflexionar el que se’ns intenta ensenyar en aquesta rondalla. Per qui encara no l’hagi llegit ho podeu fer aquí.

El conte ens presenta tres moments d’indignació per part de la agent del país. El primer quan el rei els demana que portin arròs. Després quan veuen que no utilitzaran l’arròs que han portat i per últim quan els diuen que se l’han d’emportar. Moments d’indignació ja que no saben el per què de tot plegat. El rei només està posant a prova la seva generositat, la qual premia canviant l’arròs per or.

L’interessant, però, són les diferents respostes dins dels convidats.

En un primer lloc tenim els que porten poc arròs i quan tornen a casa no se l’emporten. Aquests no perden gaire, però no guanyen com altres. Ells es penediran d’haver-ne portat tan poc i d’haver-lo deixat al castell. Aprendran a no ser tan impulsius i no deixar-se emportar per les emocions del moment.

En segon lloc hi ha aquells que no són tan generosos i porten poc arròs, però sempre compleixen amb el que se’ls demana. Estaran satisfets perquè hi hauran sortit guanyant, tot i que els agradaria tornar enrere per poder guanyar més. Són els que es limiten a fer cas i després veuen que potser haurien hagut de parar-se a pensar.

També tenim els que són generosos i carreguen fins al castell un gran sac d’arròs i a l’hora de marxar se l’enduen. Quina gran alegria saber que tot l’esforç ha merescut la pena. Quina joia quan et veus recompensat pel teu treball! Són aquells que sempre miren de donar el millor de si, encara que això suposi haver de patir.

Per últim tenim els que per mi són els més interessants. Són els que més hi perden. Aquells que d’entrada ho han donat tot i han portat fins al castell un gran sac d’arròs, però a l’hora de marxar estan tan emprenyats que el deixen allà. Ens poden fer pensar en aquells que donen i treballen molt, però que abandonen abans de collir els fruits. Aquells que després de lluitar tiren la tovallola. No només han perdut tot allò que hi han dedicat sinó que a sobre no aconsegueixen res.

I tu, què haguessis fet? Quant arròs haguessis portat? L’hauries tornat a carregar fins a casa? o l’hauries deixat allà?

Un pensament sobre “Reflexió de “El gran banquet”

  1. Retroenllaç: Creació literària: ‘El gran banquet’ | Un Jove Diferent

Deixa un comentari